FELIÇ ANY NOU

En primer lloc agrair a tots els seguidors d'aquest blog la confiança depositada, espero que tot el que he escrit i contat, hagi estat del vostre agrad, interes o simplement curiositat.
Estem a unes hores d'acabar un altre any i fer balanç del que ha estat el 2012.

Jo,per el que a mi respecta no se ben be quina seria la paraula adequada....posiblement "positiu" ple d'experiències, aventures i disfrutant de la muntanya,..........tampoc demano res mes,la salut m'ha acompanyat,he pogut gaudir del que m´agrada i hem motiva en aquest moment, aixi que,nomes dir que satisfet.

Pel que respecta al 2013 nomes demano que la salut m'acompanye, i el mateix desitjo per a tots vosaltres, tota la resta de coses son secundaries.

CORRERÉ LES SOCIALS DE CARRETERA

He provat de fer alguna que altra intent-ona de córrer per l'asfalt, per terra, muntanya, però res de res, no puc córrer a l'hivern.
He tornat a mirar-ho, i també he parlat amb un entès en la matèria, es veu que el problema que tinc es que a l'hivern o temperatures baixes, la membrana que envolta el tibial es contrau i s'inflama, cosa contraria de l'estiu o en temperatures mes altes, llavors es dilata i no tinc cap problema, i ja no vull rebuscar mes, aixi que tenint alternativa pos....................... a la bici, total es d'on vinc i es on hem sento com peix a l'aigua, el que passa que voldria fer una bona evolució, fent ara una mica de temporada d'asfalt per agafar ritme i desprès tornar a la muntanya i a la llarga distancia, però................tot no pot ser.
Be, he decidit de córrer les curses socials de principi de temporada amb bici de carretera, però ja se el que es i de moment vaig una mica mer-mat de kilòmetres per poder aguantar. Durant la setmana mes difícil de poder fer kilòmetres (algun dia de rodillo) i intentaré anar al circuit de Vinallop o al velòdrom, per que si no .... hem trauran els ulls.
Aquest fi de setmana he pogut fer una mica de volum (105km dissabte i 50km btt diumenge) a vorer si aquesta setmana puc rodar almenys 2 dies durant la setmana i fer alguna tirada llarga dissabte o diumenge.

UN FI DE SETMANA APROFITAT

Dissabte vaig sortir amb el grup de companys a fer un bon rodatge amb bici de carretera, 92km, per la tarde el meu fill també volia anar amb bici, aixi que també vaig tenir que exercir de pare i acontentar-lo, fent una volta de 11km,una mica trencacames pels senders del voltant de Roquetes,
I de remat a les 3h.30min. de la matinada de diumenge sortia de Roquetes direcció a Gavà per acompanyar a la meva dona juntament amb els companys de la UEC Tortosa a la Marxa de resistència del Garraf, de 46km i 1600m de desnivell positiu, amb un temps de 8h.20min.
Crec que ha segut la marxa que he disfrutat mes, sense cap objectiu de cap classe, parant a tots els avituallaments i disfrutan-los, cosa que mai havia fet, sempre amb el cohet al cul, parant el mínim, mirant el temps, la posició, etc.
A mes de fer un bon volum d'hores i km, el millor de tot es que han segut de desconnexió i fent el que m´agrada.
Es pot demanar mes??????

L'HIVERN ES EL MEU TALÓ D'AQUIL·LES

Desprès de descansar aquestos 2 dies, he decidit de parar, ja hem començo a notar el maleït tibial, no hi puc fer-hi res i no m'hi penso capficar, ja fa moltes temporades que hem passa el mateix i ja ho tinc assumit.
A l'hivern o en temperatures baixes es veu que tinc la zona tibial molt sensibilitzada i s'inflama amb poca carrega, cosa que no hem passa els mesos de temperatures mes altes,extrany, però cert!!
Aixi que he decidit d'aparcar les esportives i agafar la bici, provaré de tornar a córrer, nomes les curses socials de començament de temporada, no pretenc res mes que poder aguantar amb el "peloton" ja que hem serà difícil de entrenar entre setmana, amb les poques hores de llum i nomes amb els rodatges de fi de setmana no podré arribar amb els quilometres necessaris per a no treure el cor per la boca.
Almenys no perdré la forma física i podré mantenir una bona freqüència cardíaca. la qual hem serà beneficiosa quan puge retornar a córrer,
Potser també prove de córrer nomes un dia a la setmana, tot dependrà si el tibial hem deixa...........el que tinc clar que al sofà de casa no m'hi estaré

HE DE RECUPERAR "XISPA"

Aquest ha segut un fi de setmana força actiu, desprès de la bona sortida de dijous, el dissabte vaig sortir a rodar amb bici de carretera 50km. i ahir diumenge vaig anar amb el meu fill a el cros de Vila-Seca, en un principi vaig anar a portar a ell, però ja ficats..........aprofito i participo també jo, ja que hi havien totes les categories, la prova constava de 5.5km a un circuit molt arenós, però el que pretenia no era mes que fer un entreno de velocitat, ja que durant tot l'any he estat fent grans volums i a ritme baix.
Venia amb les cames una mica carregades dels entre-nos anteriors, però no m'importava massa el resultat, aixi que a tope durant 5500 m. al final sorpresa..........vaig guanyar de la categoria M35 però amb males sensacions, no hem vaig trobar còmode amb el ritme, 3:52" hem falta "xispa" i l'he de recuperar............

SORTIDA SENSE DESTÍ

Ahir vaig anar amb el meu germà a fer un entreno, hem va dir que volia fer unes 4h. amb una mica de muntanya, hem va semblar be, i quedem a les 7:30h. per no arribar massa tard a casa, ja que tots dos teníem dinar amb mes gent.
Al dir-li a la meva dona les intencions, hem va fer mala cara, sap que quan ens ajuntem tots dos sempre passa alguna cosa i no estaria a hora de dinar.Li dic que si, que ja marxem de bon mati per a imprevistos.
Deixem el cotxe a Paüls i anem direcció "no ho se" anar fent, per no pujar el Montsagre que ja el tenim mes que pujat, decidim d'anar per la Gilaberta, en arribar a dalt decidim d'anar cap a Horta de San Joan, arribem a Roques Benet, i a partir d'allí vam anar enllaçant senders que no coneixíem, però amb el bon dia que feia i el que estàvem xalant ens passaven els kilòmetres distretament, en arribar a l'àrea de la Franqueta i vorer tanta aigua decidim d'anar cap a Arnes i així poder contemplar l'aigua pels estrets, en arribar al final dels estrets d'Arnes i vorer l'hora que era, decidim d'anar direcció a Horta i intentar baixar amb algú ja que ens havíem allunyat força de casa i tornar ens suposava arribar a hora de berenar, cosa que teníem que evitar, així que al primer cotxe que passe el parem i ............al primer no, però al segon ja estàvem dalt i direcció Tortosa, bufffff, avui per primer cop arribarem d'hora

PROVA HOKA

Ahir vaig sortir a rodar amb les HOKA, en un principi era això, un rodatge però poc a poc hem vaig anar animant i vaig voler provar com responien per l'asfalt a mes ritme, la veritat es que hem vaig quedar força satisfet, durant 15.5 km vaig anar pujant el ritme i van respondre perfectament, al final hem va sortir un ritme mig de 4´26´´ hem penso que per a rodatges llargs seran una alternativa per si de cas m'apareixen el típics problemes al periosti, que m'apareixen en L'època hivernal o fred.

PER DESMOTIVAR-SE EN BICI

Per si algú creia que tenia una mica de tècnica amb bici de carretera aqui deixo aquest video on possiblement us desmotivara.

CARTA A LA UEC TORTOSA

Hola amics,
Com ja vaig dir després de l´UTMB que donava per finalitzada la temporada,
Ara en gairebé 2 mesos de descans i reflexions volia dir-vos que per a la propera temporada canviaré el color de samarreta,dic el color per que es aixi, simplement el color,
No pretenc amb aquesta carta que això sigui una despedida, ni res semblant, jo seguiré sent el mateix i per mi tots vosaltres igual,
Però com ja sabeu, a la meva ciutat "Roquetes" ja un nou equip de trail, i crec que jo com a "roquetero" que soc i hem sento, estaria be que portes els colors de la meva ciutat i per l'altra banda crec que també la meva ciutat i l'equip de trail els farà il.lusió que un altre roquetenc porte els seus colors.
Vull deixar clar que aquesta decisió ha estat meva i nomes meva, i moralment crec que es la correcta.
Tampoc vull despedir-me sense donar-vos les gracies a tots, gracies a la UEC en especial a la secció trail i a tots els que la formen,alli tinc a grans companys i amics, amb els cuals he compartit aventures i desventures,tots vosaltres m'heu ensenyat a veure la muntanya i tot el que l'envolta d'una perspectiva diferent, i heu fet que ara en sigui un enamorat, m'heu aproximat al fantàstic mon de les curses de muntanya en la seva gran família,i on allí ens seguirem veient.
No vull fer-ho mes llarg, ja que com he dit abans, no vull que això sigui una despedida ni un gran allunyament, soc el mateix i ho seguiré sent i podeu contar amb mi tal i com ara per al que faci falta i espero que per la vostra part sigui igual.

Us estaré eternament agraït

LANCE ARMSTRONG I EL CICLISME

Ahir en veure la portada del diari hem vaig decebre molt "LANCE ARMSTRONG DESTRONADO" quin altre gran cop al ciclisme, deu meu!!
Jo com a ex ciclista voldria defensar aquest esport, el esport de les 2 rodes que tant m'ha donat i el cu-al he viscut en primera persona, el que tantes alegries m'ha donat i m'ha omplert de satisfacció, del que tantes grans amistats encara conservo, però igual com Lance, ja hem dono per vençut, nomes puc dir, prou!!
Prou! d'aquest encegament a aquest gran esport,
Prou! de malmetre la imatge a un dels esports mes grans i mes admirables,
No defenso a Lance, ja que crec que es culpable i mereixedor d'un castic, però d´un castic al seu moment, no ara, al cap de 10anys. Quin sentit te guanyar un tour de França o unes olimpíades sense cap reconeixement, o que et digen que has de pujar al podi després de 7 anys.
Si era culpable ho era el primer cop que va consumir, però també es culpable la UCI, i tot el sistema corrupte del voltant que a canvi d'euros han fet la vista grossa.
Es lamentable que els diners tot ho pugin comprar i que tot te un preu,
El culpable mes gran per mi es la marca publicitaria, aquella que vol sortir a la tele, que vol minuts televisius, que vol veure el seu nom al podi...............a quin preu??? no els ho preguntes, no ho volen saber, però es així, i si no l´any vinent no renovaran contracte.
Jo per sort he tingut la sort de viure una de les etapes de ciclisme mes grans i memorables, on tot això no existia encara, on la marca publicitaria et donava diner per ajudar i fomentar l'esport, no per necessitat publicitaria i treure profit a un preu sense fronteres.
Jo avui com a pare, m´agradaría que el meu fill fora ciclista, per que es un esport que coneixo i li puc transmetre molts dels meus coneixements, però creieu que els altres pares portaran al seu fill a algun club ciclista per iniciar-lo en la practica d´aquest esport????

 

Quina imatge estan donant.......??
Recordo i no fa tant que cada poble tenia el seu club i el seu equip de ciclisme i ara gairebé no en queda cap.
Es una llastima per a totes les persones que estan fent esforços de fomentar el ciclisme la imatge que estan donant els que tindrien que donar exemple.........
Jo hem quedo amb el meu record.

I vosaltres
Que opineu??

HE TORNAT A AGAFAR LES ESPORTIVES

 Ahir hem vaig tornar a ficar unes les esportives, no va tenir res a vorer que fora el meu aniversari, simplement que hem va apetir de fer-ho.
Pareix l'altre dia però han passat 2 mesos des-de que vaig dir que volia un llarg descans, tampoc vol dir que ja retorne a l'activitat, però aniré escoltant al meu cos i si un dia li apeteix córrer, correré i si l'altre li apeteix anar amb bici.........no vull de moment tornar a competir però aniré fent.
He tingut temps de pensar i reflexionar amb el que faré i segurament hi haurà un canvi......

MARXA BTT ROQUETES

 El passat fi de setmana vaig acompanyar a la meva dona a la trobada de btt que organitzava la colla de btt de Roquetes 50km amb 800m. de desnivell positiu

 Hi havien alguns trams una mica d´enduro

El millor en moment de dubte es baixar de la bici per evitar lamentacions

LA MUNTANYA

Encara no se ben be que faré la pròxima temporada, el que si tinc força clar es que serà semblant a aquesta, reduint els dies de competició i triar molt be les curses,
Vull competir el mínim possible, i quant ho faci ho vull fer motivat i en ganes, el córrer per córrer no hem va be, ja que soc una persona que quan es fica el pitrall ha de ser per anar al màxim i sempre donant-ho tot i massa dies de competició nomes porten problemes, des-motivació,lesiò,etc.
Vull dedicar mes temps a conèixer mes la muntanya, ja que encara hem queda molt per aprendre,tot just fa una setmana a la cursa de Cavalls del vent, "la muntanya" va donar un altra lliçó de valentia, emporta'n-se la vida d'una corredora, d'una corredora experimentada i coneixedora del que feia, però "la muntanya" la va vèncer.
Encara que tinguem experiència i siguem experts, hem de saber on tenim el limit i si cal o no trobar-lo, i sempre tenint en compte que no podem mai vèncer a "la muntanya" amb tota la seva força, cal tenir respecte i de vegades encara que ens coste dir "prou" avui m'has vençut!!, ja tindre un altra oportunitat de tornar-hi.
Tots volem acabar la cursa i volem ser "finishers" però amb una muntanya envalentonada no s'hi pot competir.
Aixi que aniré agafant experiència i disfrutar de tot el que m´aporta.

SEGUIM DE DESCANS

Ja ha passat 1 mes de l´UTMB, però segueixo amb la fase de descans, no vull saber res de curses,de ficar-me un dorsal ni res semblant, el meu cos i cap encara no hem demanen res, aixi que els hi faré cas.

No m'hi trobo, pareix estrany, al arribar a casa estava acostumat a canviar-me de roba i agafar les sabates per anar a córrer o la bici per anar a rodar, ho feia motivat en ganes i esperava a que es fes d'hora per fer-ho.
Ara no, tinc peresa i no m'apeteix, llegeixo el que la gent fa, i no m´enveigen gens, he perdut ansia, i aixo vol dir que encara no es hora, no m'importa quan tems estigui parat, però quan torne ho vull fer per que hem fa falta, per que el cos m'ho demana, vull estar motivat, mentre tant temps al temps.

Encara que no ens ho semble per que ens sentim be, el cos necessita descansar, regenerar-se i es necessari deixar una bona pauta i mes tots els que fem aquestes bestieses o el que sona millor "ultratrails" aquest tipus de cursa depenent de quin nivell o ritme L'hem fet o disputat deixa el cos, articulacions,musculs i una serie de factors molt tocats, i cal descansar i deixar que tot això que hem "tocat" torne a estar be i en condicions, si no el cos encara que no ho semble es in-tel.ligent i ens fa parar, a la seva manera, el mes avitual es en forma de lesió.

EL MATERIAL QUE HE UTILITZAT A L´UTMB

Aquí descriuré tot el material que he portat i utilitzat a l´UTMB 2012

Malles 3/4 Salomon Exo, molt còmodes,s´adapten a la perfecció i no tenen cap costura, aixo fa que al llarg de moltes hores no tinguis problemes de roçaments ni llagues.


Camiseta tèrmica de compressió Under Armour, aquesta es la 1ª capa que portava, ja que la sortida va ser a les 19h. i la predicció meteorològica no era gens bona de cara a estar corren tota la nit en baixes temperatures, pot suportar temperatures fins -10º











Guants tèrmics Blak Diamond


Gorro Kalenji de lycra,


Frontal Led Lenser H7 de gran visió i amb molts de lúmens, però amb un gran inconvenient, la durabilitat de les piles,
Amb la poca visibilitat que hi havia per culpa de la boira i neu, vaig tenir que ficar-lo a màxima potencia i nomes hem va durar 3h, aixi que vaig tenir que canviar piles, molta llum però no m'ha convençut per a curses de llarga durada.

Frontal PETZL e+Lite, aquest el portava com a segon frontal, ja que era obligatori amb el material portar-ne 2, amb un pes de nomes 28gr.
 

Calcetins de compressió 2XU, aquestos els portava a la motxilla per que plegats ocupen molt poc espai com a material obligatori, ja que demanaven que les cames estiguen totalment cobertes, aixi que aquesta es la peça que feia falta, però que no vaig arribar a utilitzar.


Jaqueta impermeable i membrana Marmot ultra-lleugera (190gr)molt còmoda i que et dona una gran capacitat de moviment.




Garmin 310XT rellotge GPS amb 20h de duració que et dona totes les dades que pugues necessitar



Pals Blak Diamond Ultradistance de carbono, amb 3 trams, molt ràpids de plegar i molt lleugers, nomes 240gr. ja que vaig desmuntar les dragoneres que no utilitzo.







Motxilla Raidlight Ultralight Olmo 5L. no porto la bossa d'hidratació, nomes utilitzo les 2 botelles de 750cl. del davant, amb alguna que altra adaptació com ara un compartiment de neoprè que jo mateix he dissenyat per a col·locar els pals de manera rapida, ja faré una entrada amb la foto original explicant-ho.


Sabatilles Hoka One One, la veritat es que va ser un dels riscos mes grans que vaig prendre, ja que hem van arribar 10 dies abans de UTMB, les vaig estar provant tota la setmana prèvia, i la veritat es que hem vaig quedar meravellat, l'amortiment es espectacular, amb una reducció d'impacte molt important, molt recomanables per a llarga distancia o gent com jo que fem molts quilometres i volem cuidar les articulacions.

El cobre-pantalo impermeable, també material obligatori, però que no vaig utilitzar, el portava a la motxilla i en aquest cas vaig mirar de que no m'ocupes molt d'espai i un pes força lleuger

La mini-farmaciola amb la resta de material obligatori,manta tèrmica,vena elàstica,piles de recanvi, i alguna cosa per si de cas com pot ser primperan o fortasec, en cas d'algun trastorn.

Calcetins Under Armour, calcetins de qualitat, però no es una cosa que mire molt, no tinc massa problema en aquest tema, de vegades amb uns de simples calenji n'han fet igual la mateixa funció, he provat calcetins molt cars "Anti" de tot i han segut amb els que m'he llagat
Els preus:

Malles 3/4 Salomon Exo 100€
Camiseta termica de compresió Under Armour 70€
Guants termics Blak Diamond 22€
Gorro Kalenji de lycra, 5€
Frontal Led Lenser H7 50€
Fronal PETZL e+Lite 28€
Calcetins de compresió 2XU 35€
Xaqueta impermeable i membrana Marmot 140€
Garmin 310XT 350€
Pals Blak Diamond Ultradistance 120€
Mochila Raidlight Ultralight Olmo 5L 70€
Zapatilles Hoka One One 160€
Cobre-pantalo impermeable 55€
Mini-farmaciola amb la resta de material 15€
Calcetins Under Armour 12€

NO US HE ABANDONAT

Fa dies que us havia deixat una mica abandonats,al xalet on passo les vacances d'estiu no tinc connexió a Internet i quasi no feia cap entrada, però no, no us abandono, veig que hi ha molta gent que hem segueix i segueix aquest blog.
M'he trobat de vegades amb corredors que no els conec de res i ells a mi si, i a sortit de vegades el comentari que hem coneixen i segueixen el meu blog i el que faig, Nomes per aquest fet i per que m´agrada compartir les meves vivències, el material i contar simplement el que penso, aixi que intentaré cada dia encara que sigui un mica contar-vos alguna cosa interessant.

RESUM DE L´ANY

Aquestes son les cifres del 2012

km .................................................................2227
FC mitja..........................................................148pm
Velocitat mitja..................................................6.5km/h
Desnivell acumulat positiu.................................77119m

Cifres fins del 1 de gener al 30 d´agost on dono per acabada la temporada, ara toca regeneració total

UTMB 2012

Ha arribat l'hora, l'hora que tant he esperat, tota una temporada dedicada a aquest objectiu.............
Dimecres juntament amb els companys de la UEC Tortosa, Isa,Elena,Tara,Ferran,i l'infiltrat Karim vam agafar el tren cap a Barcelona per a mes tard pujar a l'avió destinació Ginebra, desprès un bus ens  portara a Chamonix.


En arribar un cel gris i plujós treia l'encant a un poble, però l'ambient que es respirava igualment era d'aquell que ens agrada.
L'únic mal de cap encara que ho intentava dissimular era el temps, no pintava gens be.
El mati de dijous vam anar tots plegats a passar revisió de material obligatori i recollir el pitrall, primeraprova superada, tot estava correcte!!!


Amb els companys de la UEC vam anar a diferents restaurants a menjar, sempre amb molt bon ambient i baix un lema que vam crear "que la rissa no pare"


Al mati de divendres un missatge al movil ens va enfonsar momentàniament, havien suspès part del recorregut, concretament la part Italiana i Suïssa per l´elevat gruix de neu a les cotes mes altes, en cambi havien allargat una mica mes la part francesa, en total 110km i 5800D+
Això ja no era el mateix, no era l´UTMB, la cursa mes prestigiosa del mon i una de les mes dures, justament el veritable UTMB comença al km 110 o 120 (justament on acaba aquesta) es allí on es fica a prova la capacitat física i mental de cadascú, però contra el temps no s'hi pot fer res.............





Però hem vingut a córrer i correrem que a la fi es el que hens agrada, sa siguin menys km i en recorregut alterat, son les 16h30min. hora d'anar cap a la sortida, en arribar al carrer de la plaça hens despedim i desitgem bona sort, ja que jo volia anar a agafar posicions capdavanteres i ells no els importava sortir una mica enrederits, pero 2500 persones fan molt però molt de bulto,
Salto el vallat i hem fico al darrera de tota la elit mundial, L'ambient i la tensió que es respira es nota en l'ambient.
Sona la musica de l´UTMB i s'hem fiquen els pels de punta,les llagrimetes estan apunt de sortir i.....3,2,1 sortida, comencem a córrer pels carrers de Chamonix, els carrers estan de gom a gom i el public embogeix al pas dels corredors, no hi ha cap cursa al mon on es pugui veure això.
Hem fico al meu ritme controlat, comença a ploure i cada cop mes en força, toca ficar la membrana i roba d'abric, es presenta una nit llarga, passo els primers controls força còmode, encara que la cursa sigui de 110km no deixa de ser una ultra distancia i s'ha de dosificar, en la ascensió a la Balme 2000m. ens cau una gran nevada, quin fred!!!! llavors be una de les parts mes difícils, la baixada amb neu i fang, molt complicada i relliscosa, arriscant però amb precaució, una mala caiguda ara hem deixaria KO.
Arribo a Les Contamines, gairebé meitat de cursa i hem trobo be i en bones sensacions, es hora de apretar una mica, faig molts de tram d'ascensió corrent, hem noto pletòric i avanço a molts corredors, això hem motiva encara més i ja fins al final vaig portar un ritme força alt, no sabia com anava de classificació, però m'era igual, miro el rellotge i veig que arribaré mes o menys sobre les 10h. del mati, es una bon hora i estaran els carrers amb molt de public, aixi que hem paro, hem trec la membrana i hem fico be la camiseta que ens havíem fet per a l'ocasió on llueix el nom de CATALUNYA, arribo a Chamonix i el public entregat m'aplaudeix pels carrers fins arribar a meta, ja soc finischer del UTMB, en 15h02min.agafo el "chaleco" i vaig cap a l'apartament a dutxar-me, de camí alguna cosa no encaixa, estic caminat be, tinc ganes de seguir corrent,he trobat la cursa molt curta,............estaba clar!! això no era l´UTMB.
Hem dutxo i com no podia descansar, vaig cap a la plaça a vorer arribar a corredors i mes tard als meus companys de la UEC Tortosa, que tots junts van fer una entrada triomfal amb les banderes i també es van emportar una gran ovació.


D'aquí aprofito per donar-los les gracies, per ser tan bons companys i per confiar amb mi.
A la resta d'amics de la UEC.
També a tota la gent que m'heu seguit per Internet, facebook, o pel meu blog,
Al meu germà pel recolzament i consells.
Al meu pare que sempre esta allí,
I en especial:
A la meva mare on la seva fortalesa i lluita m'han donat forces en els mals moments.
I a la meva dona i al meu fill, que han segut els que mes han patit les conseqüències, de tantes i tantes hores d'entrenament per aquestes muntanyes, hores en les que no he estat amb ells per poder preparar aquesta cursa.

Dic això i faig aquestos agraïments per que dono per acabada la temporada, el meu cos i la meva ment necessiten un descans i sobretot la meva família necessiten de mi.

PER FI HA ARRIBAT L´HORA

Per fi ha arribat L'hora,

-L'hora de tenir els deures fets
-D'arribar al 100x100 de facultats
-De "no" anar en cap molèstia
-D'estar segur de tu mateix
-De tenir el "cap" ben centrat i fort
-D'haver portat una bona planificació a molts mesos vista
-D'arribar en ganes i moltes, "no" saturat
-De tenir-ho tot apunt, material, etc, i haver-ho provat abans
-D'anar en ganes de disfrutar, i plorar al sentir la musica a la sortida
-De tenir clar i saber quin es el ritme a seguir
-D'haver estudiat el recorregut,desnivell, etc, i saber on et fiques...
-D'estar preparat per a el temps advers, pluja,fred,vent,calor.......tot i estarà present
-De saber que passarem i tindrem mals moments
-De que tots ens hem ficat una meta o objectiu, però que si no es compleix hem d'acabar
-Tenint tot això clar i molt mes, alguna cosa fallara, hem d'estar preparats,

Per mi i per molts aquest es el repte o objectiu de la temporada, el que hem estat preparant a consciencia i al que li ficarem totes les ganes del mon, la carrera m'ho dirà tot, si he corregut be, si l'he preparat be, si he portat el ritme adequat, espero que quant hem faci el resum, no sigui "jo" un dels que "no" aguí seguit algun punt dels mencionats

ULTIM ENTRENO "CELESTRAIL"

Per fi la posta apunt està feta, surti el que surti, m'he planificat els entrenaments mirant només cap al gran dia, que per fi ja el tinc a la volta de la cantonada. No sé si sera encertat o no, crec que arribo en un bon moment de forma, el meu germà em diu que n´estic fent un gra massa, la veritat és una incògnita que es sabrà en breu.
Aquest cap de setmana he fet una de les bogeries o aventures mes grans, que no recomano a ningú.
Volia fer un últim entreno llarg i amb altitut, i vaig decidir que els cims Andorrans serien un bon al·licient. Així que rebuscant per la web, veig que a la pàgina de la Ultratrail d´Andorra està la "Celestrail" un recorregut circular amb un bon desnivell i pics per damunt dels 2500mts. una volta de uns 90km, i 5000mts de desnivell positiu, dic "uns" perquè se'm va acabar la bateria del "garmin" i no sé ben bé quants, vaig descarregarme el track al garmin 305 que portava a una mà i a l'altra el 310xt.
Arrenco a les 5h. de la matinada de dissabte i a les 9h estava a Ordino canviat i amb tot apunt, aixi que arrenco tot sol a donar la volta a Andorra.
Des d´un principi em poso a trotar al meu ritme però sense forçar, ja que no m'importava el temps que tardaria en fer-ho, si no el bon volum i desnivell que acumularia, ja de bon començament la cosa es comença a enfilar cap a munt, i molta part de l'ascensió la vaig alternant trams corrent i alguns caminant, menys la part final que és molt tècnica. Corono el cim de Clot Cavall de 2620m. amb unes vistes espectaculars,


 baixada ràpida cap al Pla de l´Estany, per a emprendre la segona ascensió al Comapedrosa i Portella Sanfons 2600m. amb una altra vista esplèndida,


 tocava una llarga baixada fins arribar a Escaldes passant per les pistes d´esquí de Pal-Arinsal amb alguns trams força tècnics però divertits, em trobava bé i portava bon ritme, el track que m´havia descarregat era d´algú que l´havia penjat al wikiloc i era del dia de la cursa, vaig mirar i li portava 13km de ventatge, no vaig fer-hi massa cas, en arrivar a Escaldes vaig parar a un bar a que em facin un bon entrepà, ja n´estava fart de barretes i gels, així que em vaig sentar una estona i el vaig ben assaborir.
Vaig aprofitar que al costat del bar hi havia unes cabines telefoniques per trucar a casa, feia moltes hores que no sabien res de mi, vaig dir-los que tot anava bé i que no es preocupin que a una hora o altra arrivbaria. Continua la marxa, toca un altra ascensió al Coll Jove 1800m. per després anar amb un puja-baixa constant fins arribar a Coll Cauba 1920m. al passar per un poble i no sé ni on era , ho pregunto a un home d´alli i em diu que estic a Canillo, uffffffff, vaig pensar, Ordino esta a l´alta part de la vall, era de nit i em quedaba la pitjor de les ascensions, havia vist el perfil, llegit algunes explicacions i comentaris, cap de bo, començo a pujar a bon ritme ja que la primera part va pujant amb poc pendent, pip,pip, "baterias bajas" i al poc sense gps, l´altre que portava l´anava enjgegant i parant per veure el track i no perdre la ruta i així guardar bateria, que també no podia estar molt bé, ja que molts trams el vaig estar utilitzant seguit, per no perdrem al no haver-hi sender, anava pujant a ritme, cada cop el pendent era mes inclinat, els ultims 300m. de desnivell eren una autèntica paret vertical, era tal, que vaig tenir una mala petjada i vaig baixar 10m. relliscant, era fosc i no veia res, sentia el soroll de l´aigua que baixava en força molt a prop meu, i la pujada que no s´acavaba mai, veia el relleu de la muntanya en la foscor i el cim encara molt lluny, de sobte un resplandor cau del cel i al cap d´un moment un altre, l´endemà ho vaig saber al arribar a casa, era l´anunciada pluja d´estels, (5 o 6 contats) pero a mes de 2000m. pareix com si s´estrellessin contra la muntanya. Noto que el frontal cada cop hem fa menys llum, al poc ja quasi no veia res, canvio les piles, fent-me llum amb el movil,no havia fet mai a la muntanya, de cop s´apaga el llum del movil i em quedo a les fosques, ufffffffff, quina sensació, em quedo un moment quiet, escoltant els sorolls de la nit i contemplant el cel tot estel.lat, quina pau, torno a engegar el llum del mòbil i canvio les piles, tornem-hi, encara em queda camí, pero al cap només hi tenia una preocupació feia molta estona que no hi havia sender i portava el garmin amb el track engegat per no perdre´m, si s´acaba la bateria hem tinc que quedar a dormir aqui, ho tenia clar, no m´atreveixo a seguir de nit per aquestos singles sense saber on vaig, aixi que vaig apagant i enjegant per guardar tota la bateria possible, al fin arribo al cim del mal.leit Coll Arenes 2569m. Quina pujada!!! brutal!!, toca la baixada i seguim igual sense sender força tècnic pel mig d´un bosc, tinc que portar el garmin encès, no sé per on vaig, el track és per muntanya oberta i si l´apago estic perdut, de sobte pip pip "baterias bajas" ostes!!! ara sí que l'he liat de fort, em redueixo el track i el memoritzo, puc anar 800m en linea recta, apago el garmin i baixo per dins d´aquell bosc mes o menys en linea recta, al cap d´una estona el torno a enjegar per vore si mes o mens estic dins de la ruta, grrrrrrrr m´he desviat 230m. quin patir!!!! torno a trobar la ruta i faig el mateix, em memoritzo el traçat i baixo una mica mes, i un altre cop desviat 140m, buffffffff, si segueixo aixi no arribo i em tocarà quedar-me a dormir aqui, decideixo canviar de estratègia, correr el mes rapid possible amb el garmin ences fins que trobe un sender i tornar-lo a apagar i aixi poder estalviar bateria, no se quanta estona pot aguantar, pero si la pujada era en fort pendent la baixada pitjor.
Per fi arribo a un sender i poc apagar el garmin, respiro una mica ja veig els llums d'un poble al fons, estic salvat,

sigui com sigui ara si que arribo, al fi!!!! estic al poble del costat d´Ordino, segueixo per la carretera i fi de láventura 19h20min.

VOLTA A L´ANETO

Tot estava perfecte, tenia apartament que compartia amb 2 participants del trail Roquetes, molt ben situat a nomes 200mts. de la meta, ho tenia tot apunt, motxilla,menjar,material obligatori, no estava gens nerviós sabia el que m'esperava i tenia la distancia assimilada i calculada.

Tenia ganes de provar-me, ja que hem noto força be de forma, l'any passat a la prova de de "les 2 cares de l'Aneto" ja vaig fer un bon paper obtenint la 3ª posició,aquest any també volia fer un bon resultat, ja que es una prova de renom i que hem va força be.

Es dona el tret de sortida, com sempre es forma un grup capdavanter que imprimeix un fort ritme, veig que es molt pron-te i decideixo ficar el meu, queda molta cursa i si hem passo abans d'hora ho puc pagar al final. Faig la primera ascensió al Collado de Ballibierna de 2.728m. a bon ritme en coronar el port ja s'havia fet una petita selecció, vaig aprofitar la baixada que era una mica tècnica per despendrem d'algun corredor i al inici de la segona ascensió important al Port de Vielha de 2.442 les diferencies ja eren força significatives anava en 9ª posició i podia veure als 8 primers pujant el port, anava agafant referencies, ja que era un port on es pot veure en tot moment la situació en cursa, el primer(Salvador Calvo) hem portava 20 min.era amb molts de viratges i anava agafant referencies, aixo m'agradava i hem motivava, ja que de tant en tant mirava el rellotge i reduïa la desavantatge, en coronar a dalt baixada tècnica i "xaladora" per dins un bosc, hem tenia que portar a Vielha km51 de cursa, el GR estava molt mal marcat amb les marques molt amples, i dubtant en molts de encreuaments, faig cap a una pista i un indicador de fusta hem senyala cap a la dreta Vielha, tenia clar que tenia que arribar-hi, ja que era un dels punts de control, començo a serpenteja'n per aquella pista a bon ritme, no veia cap marca de gr, però estava tranquil, a la senyal posava Vielha, aixi que vaig en bona direcció, comen-se'n a passar els km. i hem començo a preocupar, porto mes de 57km i veig un altre indicador "Vielha 4km." segueixo l'Indicador, la direcció es bona, però el cap comença a donar voltes, serà un error de quilometratge, o no vaig pel camí correcte, la qüestió es que arribaré a Vielha i allí ho sabré, arribo Vielha no veig cap marca ni res de res, de sobte una furgoneta de l'ambulància hem diu si soc de la cursa, li dic que si, hem diu que vaig al contrari, però si encara no he passat pel control, veig que la he "liat", m´indiquen on estava el punt de control, era en un pavelló esportiu, en arribar veig que esta ple de corredors, buffff, pregunto a alguns d'ells si el punt kilometric es correcte, hem diuen que si,hi ha un error de 600 mts. merda!!! porto 61km o sigui 10km de mes, hem va passar pel cap de abandonar, hem vaig desmotivar molt, però el mal estava fet i nomes jo era el culpable, m'hages tingut de descarregar el trak o estar mes atent, no eren moments per a contemplacions, aixi que hem dic que serà un bon entreno per a UTMB que al cap i a la fi es el meu objectiu, pregunto quina era la meva posició en aquell moment i hem diuen que anava el 41è, pufff!!! adéu cursa.

Hem quedava encara una de les pujades fortes, el Port de la Picada de 2.477m. vaig mirar el garmin i estava a 850m. aixi que hem quedaven mes de 1500m. de desnivell de pujada, amb mi va sortir un grup de 10 corredors que ens vam agrupar, vaig ficar-me al capdavant del grup imposant el meu ritme,comença a ploure en força, toca ficar roba d'abric, de cop i volta una pedregada i una espesa boira dificulta les coses, segueixo en força cap amunt fins arribar a un refugi on hi havia un punt de control, en arribar veig que nomes queda un corredor al meu darrera, arribo al cim, ara toca baixar, vaig be de cames, aixi que faig una baixada rapida i en forces, adelanto molts corredors, no se si son els que fan les 2 cares, el marató, o son de la volta, no m'importa vull acabar a tope i fer un bon entreno, la classificació individual esta perduda, vaig fer els últims 22km corren a bon ritme, i arribo a meta en 15h12min. en 15ª posició lluny del que tenia previst o ages pogut fer, però content del meu estat de forma i rendiment.

PRIMERA ETAPA VOLTA CATALUNYA

Desprès de comentar-ho tot, el que hem quedava i per on arri-variem a casa vaig sortir de Coll de Nargó per la vorera de la carretera principal, hem vaig ficar a un ritme molt còmode, però tampoc gaire pausat, ja que per altra banda hi estaria moltes hores.
Al poc de començar ja vaig veure que traçar per la carretera principal no era bona idea, el rebuf dels camions, els cotxes a mil per hora, no podia ser, avui ja no hi ha temps però per a l'endemà ni pensar-ho de planificar per la carretera principal, acabaré boix!!
A mes a mes els túnels, el soroll dels cotxes al travessar els túnels era insuportable, no corria agust, tota l´estona estava pendent de la carretera, si un cotxe s'arrimava massa a la vorera, fins i tot del rebuf dels camions hem va saltar la gorra, m'estava agobiant, nomes mirava el garmin per vorer quan faltava per arribar, en un dels avituallament que el meu germà i la Tere hem van preparar els vaig comentar que no es una bona idea traçar per la carretera principal, prefereixo fer mes quilometres i anar mes tranquil.
En arribar a Pons,amb 41km recorreguts, la meva cara ho deia tot, els comento que busquen una alternativa per carreteres secundaries, ha segut un calvari.
Vam buscar una pensió econòmica per descansar i recuperar forces, en arribar i agafar el movil, tenia desenes de missatges d'ànim i coratge, de gent que no tenia ni com a contacte, el que havia fet i la meva decisió d'agafar el relleu, havia fet reviure li'l.lusió i l'esperançà que el meu germà havia començat

TORNO A L´ANETO

Aquest cap de setmana tornaré a l´Aneto, en aquesta ocasió per participar a la prova reina, "la volta a l´Aneto" serà l´ùltima prova de foc abans de UTMB.

M´agradaria disputar-la, provar-me, treure conclusions, veure el meu estat de forma, però la proximitat de l'esvent (UTMB) el cual he estat preparant durant tot l´any hem refrena una mica, espero que al ficar-me el dorsal la cosa sigui diferent, no voldria cometre cap "error".

FOTOS DEL RELLEU

 Aqui la meva arribada,amb la roba del taller tal i com anava en aquell moment, no hi havia tems per dutxes ni maquillatge, jeje, hem comenta els motius, i hem fa cinc cèntims de el que tinc que fer.
La nostra mare ho escolta tota orgullosa, encara que tambè pensa que estem sonats.










Canvi de roba, aquell dia tocaba amb la camisa de Paüls, foto per al record i la constancia.

El relleu de germans,hem faltava recorrer un marató aquella tarde, vam decidir de fer-ho per la carretera principal